SITUACIÓ GEOGRÀFICA
El Rif és una regió muntanyosa situada al nord del Marroc, que comprèn el territori des de la ciutat de Tetuan fins a Nador. És una zona geogràficament molt extensa, ja que arriba fins a les muntanyes que envolten Melilla. No obstant això, cal diferenciar entre el Rif cultural i el Rif geogràfic (corresponent a l'època de la República del Rif).
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL
Administrativament, la regió del Rif comprèn cinc províncies marroquines: Al Hoceima, Nador, Taza, Oujda i Taourirt. Cal dir que també inclou la ciutat espanyola de Melilla. Les localitats més destacades són Melilla, Al Hoceima (antiga Villa Sanjurjo), Nador, Kebdana, Berkane, Tassa, Tetuan, Chauen i Axdir (antiga capital de la República del Rif).
POBLACIÓ
El Rif ha estat una zona molt marginada per raons polítiques i culturals. Com que fem referència a una regió cultural, no disposem de dades que confirmin el número d’habitants que té la zona (es parla d'uns 3 milions d'habitants aproximadament). A més, el fet que actualment encara hi hagi moltes persones vivint fora dels nuclis urbans, comporta molts casos d’habitants que no estan inscrits en el cens de població.
Bàsicament hi habita la comunitat amaziga, que es distribueix al llarg dels països del Magreb, des del Marroc fins a Egipte. Agrupen uns 40 milions de persones repartides per tot el món.
En el cas del Rif marroquí, la minoria amaziga es concentra a la zona meridional del país, al desert, l’Atles i al nord, principalment en zones rurals. A grans trets es caracteritzen per mantenir una forta estructura organitzativa tribal, regir-se pels costums tradicionals i posseir una percepció de la dona més oberta i flexible en comparació amb la tradició àrab, tot i compartir la pràctica de l’Islam.
Rifenyes d'aparença europea |
Molts turistes i vistants estrangers se sorprenen per l'aspecte físic dels habitants del Rif ja que molts d'ells presenten un aspecte europeu (individus de pell clara, ulls blaus, grisos o verds i pèl ros o pèlroig).
LLENGUA
Símbol dels amazics |
Els seus habitants són amazics i l'idioma matern de la major part de la població és el rifeny, que adopta noms diferents segons la zona i el dialecte: parlem del tamazight i el tarifit. El tamazigh o berber, d'origen camita, ha evolucionat al marge d'altres fenòmens lingüístics a les muntanyes del Rif. A banda d’aquestes, hi ha una gran majoria que parla l’àrab (l’idioma oficial) i el francès i el castellà com a principals llengües estrangeres.
CLIMA
En general aquesta zona no té un clima uniforme. La regió del nord-est és muntanyosa i humida i rep el major índex de precipitacions. Per altra banda la regió oriental esta caracteritzada per escasses precipitacions amb estius secs i calorosos. L’hivern és temperat, excepte a les muntanyes. Les condicions atmosfèriques són les típiques d’una zona costanera temperada.
FAUNA
Pel que fa a la fauna destaca una espècie d’abella utilitzada per l’apicultura anomenada popularment abella del Rif (Apis mel·lífera major). Entre els amfibis destaca la granota sahàrica abunden les tortugues mores (Testudo graeca). Només hi ha un rèptil autòcton, l’anomenat Lacerta part, molt semblant al llangardaix ocel·lat.
Els dos animals més populars són el porc senglar i la mona de Gibraltar (Macaca sylvanus), que és l'únic primat que habita al nord d'Àfrica. El xacal, la guineu, el teixó, la geneta, el gat salvatge africà, el porc espí, l'eriçó morú, la mostela i la llúdriga completen la llista de mamífers que viuen en aquesta regió.
L'avifauna és diversa i rica, molt semblant a l’europea. Trobem garsers, carboners, pinsans, perdius, gaigs... entre d’altres.
PAISATGES NATURALS
El Rif presenta una gran varietat de paisatges. Podem trobar altes valls i profundes on creixen ametllers i baladres, carreretes de muntanya on es despleguen paratges agrestes, boscs de cedres, avets i roures, zones de pobles i cases aïllades amb cobertes inclinades de llauna.
Una de les serralades més destacades és la serralada del Rif, que s'estén a la vora del Mediterrani fins a Tetuan. Els dos pics més alts són el Jebel Tidirhine (2.456 m) i el Jebel Bouhalla (2.170 m).
A l'est, els cims de calcària es poblen d'arbres i en la secció central del Rif, les alzines donen pas a elevats boscos de cedres i plantacions de quif (cannabis) a Ketama. Aquí hi trobem el Tiguidin, una muntanya que sol tenir el cim cobert de neu. A la resta del territori les muntanyes són més vermelles i el terreny es troba nu i erm als voltants d’Al Hoceima. Les platges de la costa del Rif, al peu de les muntanyes, són considerades de les millors del Marroc i constitueixen un gran atractiu turístic.
SOCIETAT I CULTURA
Per molts rifenys i rifenyes la religió ha estat i continua essent l'element vertebrador de la vida social i individual seguint la tradició. D’aquesta manera, les persones de més edat, inclosos els homes i les dones que van emigrar a Europa fa alguns anys, segueixen els preceptes de la religió musulmana.
L’islam és l’eix vertebrador de la societat i de la tradició, sobretot a les zones rurals. Malgrat això, actualment les pràctiques i les concepcions estan canviant en funció de les generacions, de les experiències socials de les persones i del medi on es desenvolupen aquests canvis (Arkoun 1994).
Souk o mercat, on trobem diverses dones que van soles a comprar. |
Segons Palaudàrias (1998), el grup social que aporta aires nous a l’islam i que es distancia del sector rural és el que està en contacte amb la vida laboral i social, és el que pateix l'atur, la precarietat de les condicions laborals, és el que protestà contra la guerra del Golf, és el que es planteja la necessitat de democràcia, tot i que no li convenç el referent de democràcia europea que sovint ha trepitjat els seus drets, i el que reflexiona sobre els perquès de la crisi que viu el país.
Referències bibilogràfiques:
- Palaudàrias, J. M. (1998). Educació i integració en el cas de la comunitat marroquina a Girona. Una anàlisi entre el país d'origen i el d'assentament. Universitat de Girona. Recuperat el 23 de novembre 2011 des de http://hdl.handle.net/10803/7983
Referències bibilogràfiques:
- Palaudàrias, J. M. (1998). Educació i integració en el cas de la comunitat marroquina a Girona. Una anàlisi entre el país d'origen i el d'assentament. Universitat de Girona. Recuperat el 23 de novembre 2011 des de http://hdl.handle.net/10803/7983
- Wikipedia (2011). Rif. Recuperat el 21 d'octube 2011 des de http://es.wikipedia.org/wiki/Rif
- El País. Guías visuales: Marruecos. Barcelona: Aguilar.
Imatges
- Totes les imatges s'han extret del Google Imatges i s'han situat en un àlbum Picassa del bloc.
Benvolgudes,
ResponEliminaAra podem llegir la vostra feina. Perfecte!
Aquesta primera pestanya em sembla bé.
Canviaria el títol de Flora pel de Paisatges naturals, crec que s'adiu millor al que expliqueu..
I la referència de J. M. Palaudarias no és de 2008, sino que ha de ser de 1998. He entrat al link i és així: es cita l'any de defensa de la tesi.