De què viuen?

Les principals activitats econòmiques d’aquesta regió són l'agricultura, la ramaderia i la pesca, seguides pel comerç, la indústria i l'artesania.

SECTOR PRIMARI

Agricultura

A la regió del Rif un terç de la població activa viu de l’agricultura. Els cultius principals són els cereals com el blat i l’ordi, cacauets, cítrics i les verdures, oliveres, canya de sucre, cotó... mentre que la ramaderia (bovina i ovina, sobretot) cobreix tan sols les necessitats bàsiques del país. Aquest sector econòmic destaca en províncies com Zaïou (famosa pels seus tarongers), Tetuán, Fes i Taza (pels diversos cultius de verdures i cereals).

Oliveres a Ouezzane

Pesca

Pel que fa a la pesca, aquesta és important tant pel consum local com per la exportació. Les províncies més destacades d’aquest sector són Beni Ansar gràcies al port que disposen, Nador, Beni Boughafar i Al Hoceima. Tot seguit proposem la visualització del vídeo Alhucemas, els pescadors del parc que tracta de la pesca artesanal en les aigües del parc natural d’Al Hoceima (o Alhucemas, tal com mencionen la ciutat d’Al Hoceima). Alguns pescadors veterans de la zona ens expliquen com es duu a terme aquest tipus de pesca i ens revelen alguns trets de la vida del pescador rifeny.

Apicultura

No podem deixar de banda el paper de l’apicultura a la regió del Rif, ja que és un dels sectors  més característics de la zona. Podem dividir-la en l’apicultura moderna i la tradicional.

Pel que fa a la primera, està formada per un rusc del tipus Langstroth que es troba a l’Atlas. Els apicultors moderns realitzen una apicultura nòmada, per tal d’aprofitar les distintes floracions que ofereix el país. Els moviments del rusc es realitzen posant una esponja al forat on surten les abelles, per impedir una gran sortida d’abelles. En referència al segona, hi ha dos tipus de ruscs, els que es troben en un atuell de fang i els que estan en tàpies de fang. Els dos tipus de ruscs, estan situats als horts de les cases rurals (Kasbas), formant grups que van dels 20 als 40 ruscs.

Tapa d'un rusc tradicional

Hi ha diverses floracions d’interès a l’Atlas, com: l’ametller, el cactus, la farigola, la labiada, el cedre, l’alzina, entre d’altres. La mel és l’únic producte del rusc, que es comercialitza al Marroc. El sector apícola tradicional, normalment ven la seva mel en mercats tradicionals. Tots ells, compten amb dos o tres parades de mel, on els envasos són tan habituals com assequibles: ampolles d’aigua reutilitzables. El sector modern no comercialitza tant la mel en els mercats. Es venen més en botigues “bajo teja”, les quals són les més semblants a les botigues europees. També però, podem trobar venedors de mel a les carreteres del país, generalment dipositant la mel en garrafes de 2 a 5 quilograms.

Mel dipositada en ampolles de plàstic

Quif (Cannabis)

El camí que porta de Chauen a Ketama es caracteritza pels boscos de cedre i roure que es poden observar. Aquesta és una zona amb molta humitat i precipitacions degut a l’altura. Per aquest motiu abunda el cultiu, l’ús i el transport del quif o Cannabis sativa (les plantacions són evidents a Ketama).

Plantacions de quif a Ketama

Malgrat que el consum (la població masculina és la que sol consumir-ne més habitualment) i el cultiu del quif es permet fins a certs límits, la seva explotació comercial és il·legal. En conseqüència a aquesta prohibició, han aparegut xarxes de comerç il·legal i per això, actualment, les autoritats juntament amb el suport de la Unió Europea, estan lluitant per evitar aquesta explotació.

SECTOR SECUNDARI

Mineria

La indústria principal del país és sense cap mena de dubte la mineria, perquè Marroc és l’exportador més gran del món de fosfats.

Com es pot observar en aquest gràfic de l’any 2009, Marroc i el Sàhara occidental són els que posseeixen un percentatge més elevat (38%) pel que fa a la distribució global de reserva de fosfats. No obstant, també té altres recursos de minerals importants com: el carbó, el zinc, el cobalt, el manganès, entre d’altres.

Concretament, a la regió del Rif, localitzem els principals jaciments minerals de roques i minerals industrials i metalls base, com el plom a Adeldal. És per aquest motiu que s’han creat vàries empreses del sector que exploten minerals com la bentonita, localitzada a les poblacions de Bouhoua i Ouixane i que és explotada per la Société d'Exploitation des Mines du Rif (SEFERIF). Aquesta empresa també aprofita les reserves d’argila i gas petroli líquid que hi ha a Nador. Un altre mineral que s’aprofita d’aquesta zona és el ferro, que aliat amb una petita quantitat de carboni (0,1%) dóna lloc a l’acer. De reserves de zinc n’hi ha per tot el país, però la zona més destacada del Rif on el podem trobar és a Taza, aprofitat per la Société Mineral et Substance. En aquest mapa podem situar a grosso modo els jaciments més destacats del territori, tot i que no hi són tots.

Font: Benkhadra, A. i El Abbaoui A.: Ressources Minérales

Indústria

 SONASID (Societat Nacional de Siderúrgia al Marroc) és una de les empreses més importants d’aquests moments del país que disposa de dues seus: una a Rabat i una altra a Selouane, una localitat de la província de Nador construïda per tal d’augmentar el potencial de producció de l’empresa.

És el primer lloc nacional en l’elaboració d’acer de reforç industrial de formigó, fil de màquina i barres comercials. Treballa principalment per als mercats de construcció al Marroc. Segons la pàgina oficial del SONASID (www.sonasid.ma) tenen dos objectius bàsics:

- D'una banda, volen contribuir en la modernització del procés de construcció, mitjançant l'ampliació de l'oferta de productes i serveis per facilitar la realització de projectes. Els interessa continuar enriquint la seva oferta pel que fa a la gamma de productes marroquins i els serveis dels quals disposen, per exemple facilitant la introducció de noves tècniques de construcció al Marroc.

- D'altra banda volen garantir l'atenció a la seguretat en tots els seus aspectes: dels seus productes, les estructures de les infraestructures i els edificis, tant públics com privats, i de les persones involucrades en tot el procés de producció i transport.

Pel que hem pogut saber pels contactes que tenim a Nador, aquesta modernització del procés de construcció s’està duent a terme en forma de cercles concèntrics. Actualment Nador és una ciutat pràcticament urbanitzada i es vol seguir en aquesta línia pel que fa a la resta de localitats rifenyes. Ara que fa relativament poc que s’ha instal·lat la segona seu a Selouane, poc a poc els pobles que encara disposen d’infraestructures poc estables i antigues, aniran canviant el seu paisatge rural per un nou paisatge urbanitzat.

Obres i construccions a Nador

SECTOR TERCIARI

Turisme i artesania

L’artesania encara sobreviu gràcies al turisme que hi va any rere any. Segons AIN[1] (Agència islàmica de notícies), el nombre de turistes que van arribar als llocs fronterers va arribar als 5,8 milions durant els primers set mesos del 2011, registrant així un increment del 3.4% en comparació amb el mateix període del 2010, segons les estadístiques del ministeri de Turisme i Artesania.

Són molts els llocs que es poden visitar a la regió del Rif, gràcies a la seva riquesa monumental i natural del país, però concretament volem destacar Chefchauen (conegut popularment com a Chaouen). És un poble de muntanya al cor del Rif, caracteritzat per la seva arquitectura, on destaquen les seves cases emblanquinades en blanc i blau anyil. Conté el patrimoni històric-cultural més característic del RIf, els seus carrers, la seva plaça d’ Uta el Hammam, la Cascada de Rass-el Maa i el mosaic de colors de les seves botigues d’artesania obertes al carrer. A continuació, podeu visualitzar un vídeo de la inigualable ciutat blava. 

És evident que Chefchauen disposa de grans riqueses estètiques. L’artesania representa una de les activitats econòmiques principals i les seves diferents variants es diversifiquen segons la seva utilitat social: els teixits, la terrisseria, la fusteria, la ferreria i la marroquineria, entre d’altres, constitueixen un autèntic patrimoni cultural i artístic, amb un valor i originalitat, preservat i transmès de generació en generació.

Productes d'artesania que es mostren al carrer en forma d'exposició

A la capital, els tallers d’artesania estan situats principalment a l’antiga medina de la ciutat i sobretot, en els barris amb nom d’oficis com: Elkharrazin (sabaters), Essebbanin (rentadors), entre altres. Al medi rural es troba, sobretot, artesania en forma de tallers a les cases dels propis artesans, cosa que permet respondre a les determinades necessitats dels veïns, i els mercats setmanals (Souk) que es converteixen en autèntiques exposicions. A continuació, us mostrem un vídeo, en el qual es pot observar un home fabricant manualment un rei d’escacs al carrer. 

Infraestructures

És cert que el Marroc té una de les millors infraestructures del continent africà, però la seva actuació econòmica s’ha detingut a causa d’un elevat índex de natalitat, atur, un sector públic excessivament gran i ineficaç, i un deute exterior important que ha augmentat amb el manteniment de la costosa guerra amb la República Sahrauí.

Val a dir que no totes les localitats del Rif poden gaudir d’una infraestrutura adequada. Sobretot a les zones rurals podem obervar un gran contrast pel que fa a habitages, edificis i carreteres en comparació a les zones urbanes. Molts carrers no estan pavimentats, les cases estan construïdes amb materials molt senzills, sovint són cases de terra, i algunes encara estan cobertes de teulats fets amb xapes ondulades de metall. El fet pel qual algunes poblacions mantenen aquest tipus de contrucció és perquè les cases de terra tenen un excel·lent comportament tèrmic i de regulació de la humitat, cosa que implica un gran benefici per a la salut i un gran estalvi d'energia. Creiem convenient la visualització d'aquest vídeo, que ens parla de les infraestructures de les zones rurals del Rif (habitatges, telecomunicacions...). 

Podem dir que la zona que està més ben dotada d’infraestructures dins de la regió del Rif és la província de Nador. Les inversions recents han permès la construcció d’'infraestructures per continuar el seu desenvolupament. Disposa d’un Aeroport (Nador- Al Aroui), amb vols nacionals i internacionals i d’un port comercial (Beni Ansar). També cal dir que s’ha realitzat una nova carretera costanera entre Oujda i Tànger (en funcionament des de Saidia, Nador, Al Hoceima fins Jebb), que ara permet la connexió amb Selouan i amb la Ciutat Autònoma de Melilla. És important destacar que el juliol de 2009 es va inaugurar la línia ferroviària que enllaça Nador amb la resta del país.

Aeroport de Nador, situat a la ciutat de Al Aroui

                                                                    

Port de Beni Ansar

Referències bibliogràfiques

- Barrena, I. (2010). El sector de la minería y la cantería en Marruecos. Recuperat el 21 de desembre de 2011 des de http://www.negociomarruecos.com/doc/Inversiones/Informe%20Sectorial%20Mineria%20y 20Canteras.pdf
- Educación (2010).  Instituto español Lope de Vega: el entorno. Recuperat el 21 de novembre 2011 des de http://www.educacion.gob.es/exterior/centros/lopedevega/es/centro/entorno.shtml
- Miel Sabinares del Arlanza. Apicultura en Marruecos. Recuperat el 27 de novembre 2011 des de http://www.mielarlanza.com/es/contenido/?iddoc=138

- Sonasid (2011). SONASID. Recuperat el 30 de novembre 2011 des de http://www.sonasid.ma
- Tranvia Portal. Línea ferroviaria Taourirt - Nador. Recuperat el 21 de novembre 2011 des de http://www.tranviaportal.org/modules.php?name=News&file=print&sid=8851

- USGS (2009). Minerals information. Recuperat el 20 de novembre 2011 des de http://minerals.usgs.gov/minerals/pubs/commodity/phosphate_rock/

Imatges

- Totes les imatges (excepte de fotografia de les obres i construccions a Nador que és una imatge pròpia) s'han extret del Google Imatges i s'han situat en un àlbum Picassa del bloc.