Com ha canviat?

És molta la història que aquest territori amaga i engloba, i és que en la cara oculta d’un passat no tant llunyà, ens endinsem a un seguit d’esdeveniments que avui, és possible que en perduri el tortuós record entre les persones d’edat més elevada que habiten la regió.

LA GUERRA DEL RIF (1911-1927)

La guerra del Rif va tenir lloc durant el segle XX, concretament entre els anys 1911 i 1927. Els territoris que van protagonitzar aquest amarg episodi van ser Espanya i el Rif. Sabem que és un fet llunyà, però va ser detonador de canvis en la regió estudiada, com ara l’aparició i formació de l’anomenada república del Rif, on fou aconseguida la independència efímera per aquest territori, en un camí llarg i turmentós per a la llibertat.

.

Soldats rifenys defensant el seu territori

Una de les conseqüències que comportà aquesta guerra, fou que zona del Rif quedés totalment empobrida, fet que va produir una forta emigració dels rifenys cap a territoris del sud. Des de temps immemorials i a conseqüència de la seva situació geogràfica, els habitants del Rif sempre han patit un nombre elevat de conquestes, colonitzacions espanyoles i franceses, a més de conviure o patir imposicions per les civilitzacions invasores, d’aspectes diversos, com ara la religió. La majoria van adoptar aquest model de vida que encara avui perdura.

L'ESTAT RIFENY D'ABD-EL-KRIM: LA REPÚBLICA DEL RIF

Divisió territorial de la República del Rif (1921-26)

La República del Rif va ser un estat nord-africà independent durant els anys 1921 i 1926. Algunes tribus confederades de la regió muntanyenca del Rif van adoptar aquest nom per designar el territori independitzat d'Espanya durant la sagnant guerra que van realitzar contra aquesta potència (Guerra del Rif). Després de la victòria de Annual a l’estiu de 1921, Abd-el-Krim va aprofitar per organitzar i desenvolupar el moviment d’independència rifeny, sorgit al llarg de la guerra i acceptat amb un gran entusiasme pels rifenys. El fet de no disposar d'un exèrcit coherent i la manca de coordinació entre tribus en la gestió de la seva economia i administració, va portar a Abd-el-Krim a celebrar democràticament un congrés general per establir noves eines per a un moviment més sòlid.

Abd-el-krim, impulsor de la independència 

DESEMBARCAMENT D'ALHUCEMAS

El desembarcament d’Alhucemas, produït en data de 8 de setembre de l’any 1925, fou un desembarcament militar, en el qual van participar un total de 13.000 soldats espanyols i francesos. Aquest fou el detonant que donà fi a la revel·lió rifenya. La república va ser dissolta el 27 de maig de 1926 per forces espanyoles i franceses després del Desembarcament d'Alhucemas, que també fou l'espurna que donà lloc al final de la Guerra. 

Desembarcament d'Alhucemas

I després de la guerra? 

Segons la història familiar que hem pogut conèixer i com molts de vosaltres us podeu imaginar, la situació després de la Guerra i del final de la República vingueren uns anys més durs. 

Els avis de la Yasmina expliquen que els seus pares van sofrir durant molt de temps. L'intent de revel·lió que semblava haver funcionat, va generar un fort sentiment de frustració entre els rifenys. Cal dir, però, que el moviment rifenys s'ha regenerat durant aquests últims anys. Sembla ser més pacífic, amb possibilitat de diàleg. De moment, s'estan aconseguint fites que anys enrere no s'haguessin valorat. És el cas de la llengua dels rifenys, l'amazic, que es considerava una llengua inferior. Tot i que encara no s'ensenya a les escoles, ja es considera una llengua oficial al Marroc.

Símbol de l'amazic

Tornem a fer un pas enrere. Entre els anys 30 i 50 els rifenys van patir fam, sequera i una gran desestabilització social. Uns anys abans, durant la guerra, quan la població s’escapava a les muntanyes del Rif i s’amagava en coves, moltes famílies i poblats van haver d'abandonar els seus habitatges. Ara els tocava reconstruir el que havia estat fins feia poc casa seva i cadascú va fer el que va poder amb els pocs mitjans que tenien. 

La gent que disposava de productes bàsics per a menjar, els amagaven a les despenses improvisades i a les nits, quan ja era fosc i tothom dormia, les dones es despertaven a moldre blat per fer farina, feien pa i alimentaven els seus fills mentre els homes vigilaven. Si algú descobria que determinat poblat tenia reserves, hi havia el perill que corrés la veu i que en consequència, les cases fossin saquejades i cremades. 

Alguns poblats tenien terres que conreaven, però no eren suficients, ja que aconseguien el mínim per al consum propi i no obtenien excedents per a vendre a altres poblats. En aquella època de misèria, moltes famílies s’alimentaven d’arrels i espinacs i la gent que tenia mitjans mínims, dissimulava anant a collir-ne. Per més que volguessin plantar, com que pràcticament les precipitacions eren nul·les, es cultivava molt poc. Eren dies de vigilància, de violència, de por... Alguns dormien de dia i altres de nit per poder controlar qui entrava i qui sortia del poblat, i per no arriscar el poc menjar que tenien. 

Plantes medicinals

També fou una època de malalties, però gràcies a les habilitats de les dones del poblat, que coneixien mil remeis naturals (plantes remeieres de tot tipus) per a tots els mals, podien disposar d'una medicina improvisada que, com a mínim, els salvava la vida. Aquestes habilitats s'han anat adquirint de generació en generació, i encara avui són molt populars entre la població rifenya.

Sembla quelcom inversemblant, però segons el que ens han explicat, anys més tard, quan encara no s'havien recuperat del mal causat per la guerra, el besavi de la Yasmina i alguns homes d'altres poblats, feien viatges a peu fins a Algèria per a vendre productes que no podien vendre al Rif. Tot això per aconseguir mantenir, no sols la família, sinó tot el poblat. 

No va ser fins l'any 1956 (amb la desaparició del protectorat espanyol al Marroc i l'entrada del monarca Mohamed V) que la situació millorà substancialment. Van arribar temps de prosperitat, es crearen llocs de treball que proporcionaven ingressos suficients a les famílies. Arran d’aquesta millora, els habitants dels poblats rurals van emigrar cap a les ciutats, com Tetuan, Nador, Al-Hoceima, que justament iniciaven els seu procés d’urbanització.

Antic poblat de Nador

Nador actual

Per això, molts poblats quedaren pràcticament deshabitats ja que la vida rural ja no s’ajustava a les necessitats de les noves generacions. Per exemple, si volien escolaritzar els seus fills, no tenien cap més opció que viure a la ciutat. Els besavis materns de la Yasmina van marxar de Beni Boughafar, el seu poblat d’origen, l’any 1973 i es van dirigir a Nador i els besavis paterns, que vivien als afores de l’antic poblat de Nador, van instal·lar-se al centre de la ciutat l’any 1964.

Referències bibliogràfiques

- Wikipedia (2011). Desembarco de Alhucemas. Recuperat el 25 de novembre 2011 des de http://es.wikipedia.org/wiki/Desembarco_de_Alhucemas
- Revista de estudios Internacionales Mediterráneos (2010) El Rif y el poder central: Una perspectiva histórica. Recuperat el 25 de novembre 2011 des de http://sites.google.com/site/teimrevista/numeros/numero-9/el-rif-y-el-poder-central-una-perspectiva-historica
- Wikipedia (2011) República del Rif. Recuperat el 23 de novembre 2011 des de http://es.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_del_Rif
- Asenti. La República del Rif y unas reformas sociales. Recuperat el 28 de novembre 2011 des de http://asenti.blogspot.com/2010/05/la-republica-del-rif-y-unas-reformas.html

Imatges

- Totes les imatges s'han extret del Google Imatges i s'han situat en un àlbum Picassa del bloc.