Futurs possibles

El principal problema que veiem és que la zona ha evolucionat massa de pressa. Com a conseqüència dels canvis ràpids que ha sofert el conjunt del territori, hi ha hagut un augment de la construcció i una gran proliferació d’edificis alts i grans immobles. Aquests s’han construït sense tenir en compte i sense respectar el paisatge. A la vegada no s’ha sabut protegir gran part del patrimoni i l’encant dels petits pobles que anys enrere formaven aquesta gran regió. El resultat, molts cops és la pèrdua de l’essència i el carisma de cada poble. La costa del Rif s’ha vist en pocs anys envaïda per grans construccions que han creat un fort impacte visual i mediambiental.

Habitatge típic de Nador. Al fons observem grans
edificis que contrasten amb la casa típica de la regió
  

Carrer dels afores de Nador. Observem
que predominen edificis de 2 a 4 pisos

Un dels greus problemes que té aquesta zona és la manca de llocs de treball. Aquest ha estat un dels principals motius pels quals gran quantitat de la seva població ha decidit emigrar, la majoria cap a Europa, en busca de noves oportunitats. La zona del Rif és una de les més desafavorides de tot el Marroc.

Com a proposta de futur, nosaltres apostaríem per una política de reformes urbanístiques, que afavorissin a la població però que tinguessin en compte el medi ambient i també fossin respectuoses amb el paisatge i l’entorn. Per tant, augmentaríem la construcció d’edificis baixos i dissenyats seguint els models típics de la zona. D’altra banda, impulsaríem el turisme internacional com a motor econòmic. Promocionaríem dos tipus de turisme: de platja i de muntanya.

El turisme de platja l’enfocaríem cap a turisme familiar  i de relax, ja que les platges de la regió del Rif, als peus de les muntanyes són les més atractives de tot el Marroc. D’altra banda el fet de comptar amb les muntanyes afavoriria un turisme ben diferent, el de natura i el d’aventura. Últimament aquest tipus de turisme s’està fent més popular. La gent de la zona podria dedicar-se a aquest sector, podrien establir-se diferents empreses dedicades al lleure i la gastronomia. Tot seguit us mostrem un reportatge del programa Temps d'aventura que van dedicar al Rif (el Rif més proper) i que il·lustra aquesta regió d'una forma molt original.

Crearíem una bona infraestructura hotelera respectuosa amb l’entorn, es tractaria doncs d’allotjaments de tipus mitjà i petit, que guardessin l’encant i el carisma del poble amazic (serien així competitius, ja que oferiríem quelcom únic).

Com ho veuen els rifenys?

Per comparar la nostra visió sobre el futur d’aquesta regió, hem volgut saber què en pensen els propis habitants del Rif. Les persones més properes en el nostre cas han estat els pares de la Yasmina.

Segons ells,  i parlant del cas en concret de la província de Nador, aquesta zona ha sofert canvis molt significatius des de fa uns 20 anys. Abans, aquesta regió era invisible als ulls de les autoritats, no es feien reformes i no hi havia cap mena de control de funcions bàsiques (comercial, sanitat, educació). Avui la situació encara és precària. El sistema de clavegueram no arriba a tots els habitatges i fins i tot, a l’estiu moltes cases es queden sense aigua potable. I aquest és un dels innumerables problemes que pateix la població.    

Com els agradaria que fos en un futur?

Els pares de la Yasmina voldrien que el primer canvi (i el més important) en aquesta regió fos la culturització, en altres paraules, l’educació: <<És la base>> diuen. El país no pot canviar si les seves persones no canvien. Hi ha molta població analfabeta, molts infants no van a l’escola perquè han d’ajudar a les seves famílies, o si més no, aquestes no donen importància a la formació dels seus fills o filles. Creuen que és una de les causes per les quals moltes persones provinents del Rif (i potser d'altres regions del Marroc) no solen simpatitzar amb l’escola o amb els mestres. Aquesta és la raó: l'educació no és una de les seves prioritats.

Segons el que afirmen els familiars de la Yasmina que viuen a Nador, últimament s’estan fent campanyes d’alfabetització per a dones, ja que es considera que elles són el motor del canvi. Se'ls ensenya a llegir i a esriure, a comptar... però també a reconèixer i defensar els seus drets com a persones i com a dones. Molts joves que van marxar del món rural per anar a la ciutat a estudiar, han canviat la seva concepció de la vida d’aquest territori. El problema és que un tan per cent molt petit ha tingut aquesta oportunitat, ja que la majoria han optat per emigrar a Europa o bé endinsar-se en el món del contraban del quif (cannabis).

Si el propi país fomentés la creació de treball (perquè el capital necessari hi és, però no s'inverteix en aquest aspecte) i afavorís els petits comerciants (que solen començar un negoci i no els dura més de cinc anys), probablement la gent no emigraria. El Rif és una zona molt productiva, però mal gestionada. S'instal·len empreses estrangeres i, entre aquestes i el govern, es reparteixen els beneficis, mentre que molts petits pagesos que treballen en condicions infrahumanes (considerats mà d'obra barata) hi guanyen molt poc. Aquest és un canvi clau: valorar i tenir en compte la població de la regió per tal que pugui treballar en el propi territori (amb una remuneració justa, sobretot) i d'aquesta manera evitar la seva emigració.

Ara bé, tot això no es pot aconseguir sense el suport i el recolzament dels que tenen més poder. Sí, parlem del govern i dels més rics del país. 

Imatges
- Totes les imatges d'aquest apartat són fotografies pròpies.